EL MITE  DE  L' AMOR  DE  MARE 

Ser una bona mare no sempre és possible per a la dona que té descendència. Encara que ho desitgi, a vegades no té les condicions adients per ser-ho. 

"La capacitat de vincular-se als fills i les filles, sentir-los, reconèixer-los i tenir cura d'ells com a tals, són requisits indispensables de la parentalitat nutritiva" 1 tant en el cas de la mare biològica, com de la mare que acull o adopta, i per tant necessaris perquè els infants creixin sans físicament i psíquica".

Aquesta vinculació afectiva, sana i segura no sempre s’aconsegueix generar entre mare i fill, tot i el mite de l'amor de mare, perquè la dona no sempre té possibilitat d'oferir aquest amor i dedicació. Necessita, entre altres coses, unes condicions de vida agradables i felices que li permetin tenir aquesta disponibilitat emocional necessària.

Les dones fan, habitualment, de cuidadores principals dels infants per raons biològiques i també culturals, però a vegades, massa vegades, la mare o cuidadora experimenta patiment o estrès, i està retinguda emocionalment per aquestes vivències, restant-li possibilitats de connectar afectivament amb el seu fill o filla. La societat, els familiars i les parelles, tenen el deure de cuidar exquisidament les mares, especialment en els períodes de criança, si vol afavorir el bon desenvolupament dels infants.

Quan els tractes a la primera infància no són suficientment bons es produeix un retard maduratiu que afectarà, al llarg de tota la seva vida, a la capacitat de relacionar-se, la capacitat d'aprenentatge, la seva conducta i inclús la seva moral social. Establir una vinculació sana i segura és molt recomanable, sinó una necessitat bàsica pel desenvolupament de l'infant, per la seva gran influència en la maduració del cervell, com han demostrat recents investigacions científiques.

Seguint a la psicoterapeuta M. Sadurní, experta en el Vincle Afectiu, «el més rellevant és adonar-nos del pes que tenen les relacions que establim quan som infants, amb les figures d'aferrament en la gènesi de la salut mental i la psicopatologia»2. La dona-mare, com el pare, està també, condicionada pels seus antecedents com a filla, per la seva pròpia història de vinculació amb la seva mare, pare o cuidadors. Només, si té l'oportunitat de transformar aquests antecedents- quants són de dèficit- a través d'altres relacions significatives o d'un treball terapèutic, podrà oferir un estil de vinculació saludable.

La mare o cuidadora hauria de prendre consciència de la seva situació socioafectiva per a valorar si pot estar necessitant una ajuda psicològica que garantitzi la parentalitat nutritiva.